Poema

M'agrada re-sorprendre'm contínuament rellegint llibres.

Per això mateix, per que sempre em tornen a sorprendre i a emocionar, fins i tot més que la primera vegada. Suposo que això pasa amb tot el que és bo, o millor dit, molt bo. O si més no, que et captiva la lectura, com a mí "La Mel".

Del genial (segons jo!) poemari "LA MEL" del Marc Romera.

Per gaudir un estona de l'agre -dolç d'un rèquiem, amanit amb la vitalitat de l'escriptura del Marc.

Offertorium

Domine, Iesu Christe, Rex gloriae,

Libera animas omnium fidelium defuntorum

de poenis inferni, et de profundo lacu:

libera eas ore leonis,

ne absorbeat eas tartarus, ne cadant in obscurum,

sed signifer santus Michael

representet eas in lucem sanctam,quam olim Abrahae promisisti

et semini eius.

Hostias et preces, tibi, Domine,

laudis offerimus;

tu suscipe pro animabus

illis,

quarum hodie memoriam facimus:

fac eas, Domine, de morte transire ad vitam,

quan olim Abrahae promisisti et semini eius.

Si tot furtiu proclama llocs que ja han estat

i abisme i gola de lleó no els engoleixen,

podria ser que no perdés un cos per sempre

sinó el seu gest, que, com engany ple de bellesa,

breu i exitat, s'amaga als llocs menys esperats

per fer més tristos els retorns a cossos morts

i a llocs estranys, parracs, paranys d'infern - memòria.

Si tot l'encís proclama el goig, que ja va ser,

de besar avui llavis d'ahir sense plaer,

podria ser que fos millor pensar camins,

quan veus capolls que ja no saben esclatar

i sents, estés, que estar aturat és un turment.

Si tot desig proclama el torn del conformisme,

amara mort al llavi encès d'un cos tornant

i esguarda el món com va, com viu, des de l'hivern

d'una finestra defensant la teva por,

no val tornar al rostre profund d'algun record

ni prémer pells que ja han donat tota la mel

ni dir que és tard per llagar un codi que ja és tort,

si tota por proclama inferns que ja no són.

MARC ROMERA