CAP A LES DEUS
Sigues del tot fidel
a les petites coses;
no t'és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l'incert, boirós camí
d'aquesta a l'altra vora.
Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t'obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.
Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.
JOAN VINYOLI
de "Les hores retrobades"
Sigues del tot fidel
a les petites coses;
no t'és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l'incert, boirós camí
d'aquesta a l'altra vora.
Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t'obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.
Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.
JOAN VINYOLI
de "Les hores retrobades"
3 comentaris:
Hòsties, capitana Morgan!
Quan l'he començat a llegir, creia que era teu!
...NO faré l'Ophiusa, NO puc fer l'Ophiusa, ja m'agradaria però NO i NO.
Repeteixo:
NO faré l'Ophiusa, NO puc fer l'Ophiusa, ja m'agradaria, però NO la puc fer.
Tanmateix, gràcies pel peixet!
Bon intent, estimat patró!
Val, d'acord.
Una mica era per convercer-te, però, de veritat que creia que ho havies escrit tú.
S'assembla als que em vas passar abans de Nadal, que em van agradar molt.
Segur que no vindràs a l'Ophiusa??
jojojojojo!!
Publica un comentari a l'entrada