dissabte, 16 d’agost del 2008

Al bell mig de l'agost...

Embadaleixo molt sovint mirant el mar,

veient com trenca l'aigua a la vora

i sentint el suau anar i venir de les ones.

Aquesta remor constant...

I tanco els ulls i bec l'olor de l'aigua salada.

I miro el vent com moldeja el contorn de la platja.

Dibuix d'ones a la sorra.

Em xiuxiueja a cau d'orella entre les dunes.

És el meu estiu.

Passejades per la platja,

caminades prop del riu.


Petjades que s'esvaeixen,

salten i es diverteixen.

Petjades que s'han esborrat,

el vent les ha enlairat.

Una gavina vola ras,

es cabussa i se'n va.

I al vespre una pluja d'estels,

la lluna plena

i l'eclipsi per somniar.

Nit de somnis, nits d'estiu.

El meu estiu.


...i un dolç poema de Montserrat Abelló: