Si pogués triar alguna de les coses que veu el David, em quedaria amb la conversa embolicada per regal, així quan restés trista, en mig de la immensa mar, em podria regalar l'acompanyament. La posaria a la llum de lluna, sobre la coberta de nau, i quan Selene deixes els somnis diurns de Phèvos i la il.luminés, podria sentir tot alló que mai no he sabut entendre, si és que hi ha qui ho hagi dit.
Potser llavors.
Un poema absolutament encantador, oi?
Gràcies David.
1 comentari:
He trobat magnífic aquest darrer poema i el David Ymbernon que ens recomenes al youtube
l'artista visual.
Molt ineressant performance.
Publica un comentari a l'entrada