A vegades començes el dia sense pensar que serà tan rodó.
Vaig anar a fer la classe al meu antic Institut, observada per l'inspector que m'ha de fer la valoració docent per fer el canvi d'estat a l'administració.
La qüestió es, que en arribar a la pista on havia de donar la sessió, vaig ser sorpresa per un grup d'alumnes, que es varen llençar sobre meu!!. Us ben asseguro que mai habia experimentat això! Ho havia vist a les pelis i altres ficcions, però que em passes a mi..? No. Mai.
Entre preguntes i rialles en vam dir si tornava a l'institut. No- vaig dir- només avui. Però va ser suficient per a sentirme ben rebuda i estimada.
Em van abraçar i petonejar i jo fins i tot em vaig emocionar. Sorprenen reconciliació automàtica amb l'alumnat, que encara es al centre. I no ho dic pas per que deixes la docència activa per ells, sino per que la distància m'havia fet oblidar que hi ha adolescents que tenen més d'humà i empatia que molts adults.
Durant la sessió, entusiasmada pel moment no vaig deixar de donar instruccions, riure i fer demostracions, explicar tècnica i fins i tot xerrar amb els que més recordava , tant que vaig oblidar que estava sent avaluada per uns ulls estrictes i jutjada per la didàctica que estava aplicant.
Vaig anar a fer la classe al meu antic Institut, observada per l'inspector que m'ha de fer la valoració docent per fer el canvi d'estat a l'administració.
La qüestió es, que en arribar a la pista on havia de donar la sessió, vaig ser sorpresa per un grup d'alumnes, que es varen llençar sobre meu!!. Us ben asseguro que mai habia experimentat això! Ho havia vist a les pelis i altres ficcions, però que em passes a mi..? No. Mai.
Entre preguntes i rialles en vam dir si tornava a l'institut. No- vaig dir- només avui. Però va ser suficient per a sentirme ben rebuda i estimada.
Em van abraçar i petonejar i jo fins i tot em vaig emocionar. Sorprenen reconciliació automàtica amb l'alumnat, que encara es al centre. I no ho dic pas per que deixes la docència activa per ells, sino per que la distància m'havia fet oblidar que hi ha adolescents que tenen més d'humà i empatia que molts adults.
Durant la sessió, entusiasmada pel moment no vaig deixar de donar instruccions, riure i fer demostracions, explicar tècnica i fins i tot xerrar amb els que més recordava , tant que vaig oblidar que estava sent avaluada per uns ulls estrictes i jutjada per la didàctica que estava aplicant.
Hòstia!. Altre cop se me'n ha anat l' olla i faig les classes aquelles tan poc ortodoxes, que tan d'éxit tenien entre alumnes i tant qüestionada havia estat en el passat!
Ara si que ja he pringat.
L'inspector, un home seriós, vestit esportiu però impecable, ben afaitat i els cabells esvalotats sense clenxa clara a una banda i una meleneta d'aquestes que porten els homes d'entre els quaranta i seixanta anys tan atractives, que els recorden, els seus anys de progres o hippys o militants compromesos amb sindicats de estudiants, a les facultats, mirava i anotava en una llibreteta de tapa dura i espiral. De tant en tant s'acostava a un alumne i es posava a xerrar amb ell. Ho va fer amb tres: dos nois i una noia.
En acabar l'inspector em va fer una tanda de preguntes sobre l'aplicació didàctica i la repercusió de la navegació a vela en el centre. Aqui, vaig poder quedar bé. Bufa!
Va parlar amb el director del centre i va marxar. No em va dir res de la puntuació! Quin desastre!
Però jo que seguia més contenta que un ginjol, me'n vaig anar a xerrar amb antics companys i ho vaig passar d'alló més bé.
Si, senyor! Em vaig donar compte, que m'agradat molt donar classes, que he fet grans amics al centre i que tinc companys molt i molt estimats. Tota la resta, com sempre, per llençar!
Però el dia no acaba aquí, gran tarda de poesia a la llibreria ALIBÍ, amb poetes d'alabatre i altres que els acompanyaven, el Vinuesa, el Vintró, el Todò ( amb aquella veu tan profunda, amb aquella serenitat), el Pau Vadell, el Gelonch ( com m'agrada com recita!), l'Anna Gual, i la gran sospresa de la tarda, la lectura en exclusiva mundial, del poemari inèdit, La Trama Perfecte, del Daniel Busquets i quin privilegi de poder dir amb ell uns quants dels seus poemes.
Ara si que ja he pringat.
L'inspector, un home seriós, vestit esportiu però impecable, ben afaitat i els cabells esvalotats sense clenxa clara a una banda i una meleneta d'aquestes que porten els homes d'entre els quaranta i seixanta anys tan atractives, que els recorden, els seus anys de progres o hippys o militants compromesos amb sindicats de estudiants, a les facultats, mirava i anotava en una llibreteta de tapa dura i espiral. De tant en tant s'acostava a un alumne i es posava a xerrar amb ell. Ho va fer amb tres: dos nois i una noia.
En acabar l'inspector em va fer una tanda de preguntes sobre l'aplicació didàctica i la repercusió de la navegació a vela en el centre. Aqui, vaig poder quedar bé. Bufa!
Va parlar amb el director del centre i va marxar. No em va dir res de la puntuació! Quin desastre!
Però jo que seguia més contenta que un ginjol, me'n vaig anar a xerrar amb antics companys i ho vaig passar d'alló més bé.
Si, senyor! Em vaig donar compte, que m'agradat molt donar classes, que he fet grans amics al centre i que tinc companys molt i molt estimats. Tota la resta, com sempre, per llençar!
Però el dia no acaba aquí, gran tarda de poesia a la llibreria ALIBÍ, amb poetes d'alabatre i altres que els acompanyaven, el Vinuesa, el Vintró, el Todò ( amb aquella veu tan profunda, amb aquella serenitat), el Pau Vadell, el Gelonch ( com m'agrada com recita!), l'Anna Gual, i la gran sospresa de la tarda, la lectura en exclusiva mundial, del poemari inèdit, La Trama Perfecte, del Daniel Busquets i quin privilegi de poder dir amb ell uns quants dels seus poemes.
Des d'aquí , Daniel, altre cop mil gracies, per deixar-me tenir l'honor de llegir amb tú el poemari. Va ser tot un privilegi.
Quina tarda!
Quina tarda!
Quina música a l'oïda!
Quin dia més rodó !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada