(...i segueix el poema...)Fos amb engany
si de grat no venien,
jo robaria les noies dels ports.
I encara sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar,
i fer pagar les més belles estrenes
de les donzelles sota el meu capsal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.
Ara no es fa però jo encara ho faria
si d’un amor sofrís el desengany
lligar l’atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l’amiga
de tant d’enyor llanguiria la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada