Història Oral ( I )

De nena, quan passàvem els estius al Masnou, sovint anàvem a visitar els cosins de la meva àvia materna: en Perico i la Bibiana.

Vivien en una casa de les típiques de pescadors, al carrer del Capità Maristany, amb planta, primer pis i golfes. Tenien una eixida on, a banda d'haver-hi una bassa on és netejaven les nanses i les xarxes dels pescadors, hi havia l'entrada a la mina ( túnels soterrats i excavats) que arribava fins a Alella , el poble que més amunt.

Idèntica distribució de la casa que el meu pare encara conserva també al Masnou.

Ells, ens havien explicat que les mines d' El Masnou, es van construir per tal de fugir dels atacs de la pirateria a les costes del Maresme. No he trobat documentació escrita sobre aquest tema, però de veritat que penso seguir fent la recerca. Potser començaré aviat...o un dia...no ho sé.

Deien que quan a la llunyania es veia arribar un vaixell pirata, repicava el campanar i els homes, dones i nens del poble, podien fugir per les mines, fins arribar a Alella, municipi al que pertanyia El Masnou.

També ens explicaven històries sobre el pare de l'avi Delmiro (o sigui el rebesavi de ma mare). Ell, era ferrer de les naus que hi havia a les drassanes d'El Masnou, i s'enriquí sembla ser, com gairebé tots els capitans, armadors i altres persones relaciones amb el comerç que anava a les Amèriques, durant aquells anys.

Quan arribava a casa l'avi, és tancava a una habitació i no en sortia fins l'hora de sopar. Creien, que contava i organitzava els guanys guardats gelosament ....mai s'ha sabut on.

Les meves germanes i jo, sempre que visitàvem als cosins de l'avia Joana, a banda d'escoltar una i altre vegada les històries de vaixells, corsers i pirates, del capità Mirambell, del capità Maristany...i tots els que comandaven els navilis, ens assebentàvem de les activitats comercials de tot tipus que duien a terme: transport tan de càrregues legals de mercaderies, com de nadius de l'Àfrica, que embarcaven a les platges del Senegal, entre d'altres....però això ho deien en veu baixa. Molt baixa.

El xiuxiueig, era intel.ligible per a nosaltres i per això el interés era creixent...però no tant com quan parlaven del tresor que sembla que el pare de l'avi Delmiro va amagar i que mai, fins el moment ningú no ha trobat....