diumenge, 20 de setembre del 2009

Poema



I BEG YOUR PARDON.


Quan el centre del món

no ets ben bé tu

(per més que en tinguis la il·lusió),

si et desvetllaven enmig de la nit,

no vulguis preguntar-te per què vius:

distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món

queda tan llunyde tu

que honestament

comences a saber que no ets ningú,

para't per un moment

i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquiu

set vénen a torbar la dolça son.

Sols et faltava ja,

pel que tu dius,

llucar que no ets del tot centre del món.


Parent de Badalona o d'Istanbul,

tant si ets actiu com si fas el gandul,

en aquest nostre món sense demà

és molt difícil de guanyar-te el pa.

No et donaré ni el més petit consol,

et volaran un dia qualsevol.

Però entretant evita alguns transtorns,

posant-te ben cordats els pantalons.


(1978)


SALVADOR ESPRIU

2 comentaris:

Tona ha dit...

M'agrada molt!
La cantava el Raimon quan era jove ( ell i jo)

bb ha dit...

Ets una incondicional!