Poema

LES AURORES DE LA TARDOR

de WALLACE STEVENS

X

Gent infeliç en un món feliç –llegeix, rabí, les fases d’aquesta diferència.

Gent infeliç en un món infeliç –aquí hi han masses miralls per la misèria.

Gent feliç en un món infeliç –no pot ser.

No hi ha res allí per fer rodaren la llengua expressiva, l’ullal descobert.

Gent feliç en un món infeliç –Bufa! Un ball, una òpera, un bar.

Recular a on érem quan vam començar: gent infeliç en un món feliç.

Ara, solemnitzem les síl·labes silencioses.

Llegim a la congregació, per avui i per demà, aquesta extremitat,

aquest enginy de l’espectre de les esferes,

efectuant un equilibri per efectuar un tot,

l’essencial, el geni que mai flaqueja,

complint les seves meditacions, grans i petites.

En aquestes infeliç medita un tot,

el ple de fortuna i el ple de destí,

com si visqués totes les vides, que podria conèixer,

en el passatge de la bruixa, no pas el paradís silenciós,

a una discussió sobre el vent i el temps,

prop d’aquestes llums com una flamarada de palla estiuenca,

enmig de l’hivern.


TRADUCCIÓ: Joan de Torres i Calsapeu