L'homenatge a Félix Cusiné

Em resulta difícil expressar amb paraules, l'estima a una persona que durant quasi vint anys ha estat compartint un esport - afició - feina - il.lusió -viatges... en fí, que quan una persona ha deixat una enpremta tan gran dins teu, costa poder transmetre i fer -li arribar l'estima i el respecte que sents per ell. I més si és el dia que li fan la festa de comiat per jubilació.

Vaig estar intentant fer un escrit fantàstic, on expressar el meu sentir, però sigui quin sigui el resultat, aixó és el que vaig saber dir amb el cor a la mà, dissabte, entre els companys d'aquells anys tan especials de la meva etapa de gimnasta, jutge i entrenadora.

Desperta bells records
la trucada inesperada.

Mobilitzo les neurones de la memòria
i m'afanyo a posar fil a l'agulla.

Endreço emocions oblidades
i sento com ens deies:

"Molt bé maca"

Et recordo comandant llargues fileres
de xandalls vermells i blancs.

Entre Vinyets i Violetes i les
teves preuades floretes:
Noemi, Abigail i Joram,
ell però, sempre amb la mare
de lluny observant.

Et record amb cabellera,
fent justícia, mosqueter !

Jutge àrbitre puntuant,
i les notes ajustant.

Pujant trens, baixant d'avions,
conduint per tot arreu.

Quanta terra has impregnat
amb el teu somriure
i la teva tranquil.litat !
Sempre afable. L'orella amiga.
La mirada franca.

Tot el que ens has donat
amb diners no es pot pagar.
Tot el que de tú hem rebut,
molt difícil d'oblidar.

Ets com una olivera,
sempre ferma i silent.
Sempre al lloc, ben arrelada.
Contempla al pas de la vida,
els seus fruits florits al sol,
ben guarits de la tempesta,
sota l'ombra protectora.

Quina sort haver comptat
amb aquesta sort al conèixer-te,
i poder gaudir a part
de la fortuna de la teva amistat:

FELIX.