La Judit, amiga i companya de feina, ha estat durant quinze dies a Cochabamba, Bolívia, donant un curs de formació per a tècnics d'esport , en el marc d'una col.laboració internacional de l'Escola Catalana de l'Esport.
A banda de quedar meravellada dels paisatges i de la calidesa amb que els van acollir les bones gents d'aquell indret, m'ha estat explicant que el metge que compartia amb l'equip de treball l'estada, també era poeta.
És diu Gonzalo Montero Lara.
La Judit, a tots els del despatx, ens ha portat unes polseres i penjolls, típics d' allì, que jo ja he aprofitat per posar-me. Però el que més estona em va tenir entretinguda va ser anar llegint el poemari del metge, del qual en vaig fer una primera llegida, entre trucades, correus electrònics, visites i tot això que s'ha de fer a la feina perquè rutlli.
El poemari, dedicat exclusivament a l'esport, reflexa que aquest, no està exempt de les virtuts i misèries que l'envolten la vida i s'hi poden trobar des d'emotius i profunds poemes fins de ben frescos i divertits.
El que més em va sorprendre és el sentit de l'humor que tot i les desgràcies i precarietats en que és mouen aquests professionals, sempre hi ha una recerca positiva que es fa palesa durant la lectura. Arreu, es treu ferro a les realitats dels dia a dia, però això no obvia que les emocions i els sentiments sempre hi son presents.
Mireu quin poema més divertit dedicat a los peloteros, que és com s'anomena als jugadors de beisbol a Bolívia:
A banda de quedar meravellada dels paisatges i de la calidesa amb que els van acollir les bones gents d'aquell indret, m'ha estat explicant que el metge que compartia amb l'equip de treball l'estada, també era poeta.
És diu Gonzalo Montero Lara.
La Judit, a tots els del despatx, ens ha portat unes polseres i penjolls, típics d' allì, que jo ja he aprofitat per posar-me. Però el que més estona em va tenir entretinguda va ser anar llegint el poemari del metge, del qual en vaig fer una primera llegida, entre trucades, correus electrònics, visites i tot això que s'ha de fer a la feina perquè rutlli.
El poemari, dedicat exclusivament a l'esport, reflexa que aquest, no està exempt de les virtuts i misèries que l'envolten la vida i s'hi poden trobar des d'emotius i profunds poemes fins de ben frescos i divertits.
El que més em va sorprendre és el sentit de l'humor que tot i les desgràcies i precarietats en que és mouen aquests professionals, sempre hi ha una recerca positiva que es fa palesa durant la lectura. Arreu, es treu ferro a les realitats dels dia a dia, però això no obvia que les emocions i els sentiments sempre hi son presents.
Mireu quin poema més divertit dedicat a los peloteros, que és com s'anomena als jugadors de beisbol a Bolívia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada