Això no és un poema.
És una simple reflexió, que no te res de romàntic,
no te res de bonic.
No us remoura la consciència, ni tan sols el esperit.
no és pensament filosòfic, tampoc l'he revisat.
simplement l'he abocat.
Això és un divertiment.
Dedicat a tots els profes que dissabte després de 15 anys, poden finalment accedir al concurs de càtedres. No serà un dissabte de partits, ni entrenament, ni pelus, ni tal sols d'anar a la plaça a comprar, no podrem fer disabte (tan li fa , avui dia ningú no ho fa).
Estoicament esperarem el torn davant dels tribunals per tal de fer entrega, de la més gran demostració de la feina feta durant tans anys.
Li diuen mèrits.
Les amigues amb les que he sopat, m'han dit que jo en tinc molts de mèrits: se cuinar, escombrar, classificar roba i posar rentadora, fins i tot se fer pastíssos !, continuo casada després de 21 anys, tinc tres nens... i més coses que no vull dir doncs semblaria que em faig propaganda, oi?.
Jo ja ho he dit, que això no compta per res i hem arribat a la conclusió que era una pena. Fins i tot m'han dit que podien venir a explicar, que no bec gaire, ni fumo porros, que si surto de nit es amb ellas, que son de fiar !!. Vaig a escoltar poesia i al Liceu amb mare i sogres també. Ja veus! Quina mala sort!
Res d'això compta com a mèrit. Esperem que si més no, aquell matí no plogui... Tan de paper ...i entregar-lo xop....ja em direu.
Vinga doncs: Profes, que la força ens acompany!
Xan,xan,xa,xan,xan,xan (imagineu la música del Dark Weiderrrrrrrrrrr)
És una simple reflexió, que no te res de romàntic,
no te res de bonic.
No us remoura la consciència, ni tan sols el esperit.
no és pensament filosòfic, tampoc l'he revisat.
simplement l'he abocat.
Això és un divertiment.
Dedicat a tots els profes que dissabte després de 15 anys, poden finalment accedir al concurs de càtedres. No serà un dissabte de partits, ni entrenament, ni pelus, ni tal sols d'anar a la plaça a comprar, no podrem fer disabte (tan li fa , avui dia ningú no ho fa).
Estoicament esperarem el torn davant dels tribunals per tal de fer entrega, de la més gran demostració de la feina feta durant tans anys.
Li diuen mèrits.
Les amigues amb les que he sopat, m'han dit que jo en tinc molts de mèrits: se cuinar, escombrar, classificar roba i posar rentadora, fins i tot se fer pastíssos !, continuo casada després de 21 anys, tinc tres nens... i més coses que no vull dir doncs semblaria que em faig propaganda, oi?.
Jo ja ho he dit, que això no compta per res i hem arribat a la conclusió que era una pena. Fins i tot m'han dit que podien venir a explicar, que no bec gaire, ni fumo porros, que si surto de nit es amb ellas, que son de fiar !!. Vaig a escoltar poesia i al Liceu amb mare i sogres també. Ja veus! Quina mala sort!
Res d'això compta com a mèrit. Esperem que si més no, aquell matí no plogui... Tan de paper ...i entregar-lo xop....ja em direu.
Vinga doncs: Profes, que la força ens acompany!
Xan,xan,xa,xan,xan,xan (imagineu la música del Dark Weiderrrrrrrrrrr)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada