Si tu reviennes, j'annule tout .(..??)

Divendres, vaig tenir la mateixa conversa amb dos grups diferents de amics i amigues, sobre les dificils relacions entre home i dona.

En la primera conversa el tema va arribar arrel d'una de les interlocutores que van refererirse a la Carla Bruni per motius purament xafarders. Aquesta primera conversa derivar, però en el motiu de la ruptura d'aquesta model amb tots els seus anteriors amants i en els motius de la ruptura de Cecília, l'ex de Sarkozy.

Lluny de voler entrar converses banals, ambdues converses, reflectien clarament un dels problemes més antics i universals de les relacions en parella: la necessitat de sentir-se estimat i els ajustaments necessàris per tal de fer sentir a la parella l'estimació . Difícil, molt dificil. Però no impossible. Qüestió de generositat i voluntat.

A banda de totes les opinions d'uns i altres en relació a aquest tema, el que més em va sobtar és la sincera opinió de DB i en el seu dia de MR, que com sempre no deixen indeferent amb la seva visió tan sencilla i amb sentit comú sobre diferents temes: els homes no són tots iguals (evidentment), com hi ha el mal costum de pensar en el colectiu femení, només però el 40 % dels que conviuen habitualment en la societat tal i com la vivim, sí que ho son, es dir iguals, amb totes les connotacions que tots i cadascún de vosaltres podeu pensar.

Una notícia excel.lent. De fet el colectiu més gran, el 60%, son els que ens convenen o ens agraden.

Hi ha d'un nombre elevat d'homes que han deixat els tics ancestrals i han utilitzat la intel.ligència emocional, per tractar amb l'altre sexe. Això és fantàstic.

El dimecres d'aquesta setmana, havia llegit un article de l'escriptora Núria Molero Lloret on també reflexionava sobre aquest tema i com us vaig dir que us el passaria, en faig un retalla i enganxa directament del diari:

Si tu reviennes, j'annule tout»

Totes desitgem rebre un missatge així i potser moltes l'hem rebut, però tal com li passa a Cécilia, sempre d'algú amb qui no tenim cap intenció de tornar.

Sarkozy representa un arquetip que agrada a moltes dones: el de l'abandonat tribuna

Segons Le Nouvel Observateur, vuit dies abans de casar-se amb Carla Bruni Sarkozy envia un SMS a la seva ex Cécilia: «Si tornes ho desfaig tot.»

Totes desitgem rebre un missatge així, i potser moltes l'hem rebut, però tal com li passa a Cécilia, sempre d'algú amb qui no tenim cap intenció de tornar. Això no resta dramatisme ni tensió a la lacònica sentència. És d'aquests SMS que endreces a la carpeta de «guardats» i de tant en tant rellegeixes tot consultant «detalls del missatge» per rememorar el quan i el qui (que d'altra banda recordes perfectament).

No hi ha cap dubte que Sarkozy representa un arquetip que inexplicablement torna boges moltes dones: l'abandonat. Quantes de les que llegiu això no heu caigut mai embadalides davant d'un home amb l'atractiu d'una ferida d'amor? Primer l'escoltes, després l'entens i sovint te n'enamores tot i que després d'un cert temps et preguntes com carai t'havies ventat un cop al cap tan fort. Nicolas Sarkozy ha actuat immediatament posant una querella al diari per haver donat una informació falsa i tergiversada, el cas és que algú ha filtrat el contingut delator.

Fa pocs dies una revista del cor francesa ha hagut d'abonar una suma substanciosa a l'ex-madame Sarkozy per haver atemptat contra la seva dignitat en publicar a la portada una composició fotogràfica amb dues imatges contraposades: la d'ella i la de Carla Bruni, ambdues en biquini, on Cécilia quedava en clar desavantatge.

Carla Bruni és preciosa, filla d'una família noble italiana del nord amb antecedents també dels refinadíssims jueus intel·lectuals de la zona (com els Levi, per exemple). Va viure una infantesa romàntica i novel·lesca en un d'aquells grans palaus envoltat de jardins refinats i boscos magnífics del Piemont. La llar familiar tenia una cuina esplèndida i delicada, sovintejaven visitants il·lustres del món de les arts, la ciència, la política… El pare és compositor de música dodecafònica a part d'haver aconseguit una immensa fortuna amb una empresa de cablejat elèctric. Són lliberals, cultes, bells i originals. Carla és també compositora, intèrpret, parla cinc llengües, va triomfar com una de les grans models de passarel·la, i excel·leix en tot allò que toca, sempre amb un aspecte natural i senzill envejable. Però sembla que res de tot això pel qual moltes matarien li serveix per retenir el seu amor; ell encara estima Cécilia, que l'ha deixat perquè no podia viure sense estar enamorada, menyspreant tot el que perdia amb aquest rebuig. És clamorosament real, i en contra del que alguns pensen, va en favor de Sarko, l'home poderós que ho té tot menys la dona que estima. Això l'humanitza terriblement, el situa en l'àmbit dels sentiments, en el camp dels vulnerables, dels perdedors, cosa que sempre té un retorn gratificant quant a vots en la política. És tan real que triga amb prou feines tres mesos a buscar una substituta. Els homes sempre busquen una dona per estimar d'una forma pertinaç i arravatada, que van substituint a una velocitat prodigiosa donada la profunditat del seu amor. Les dones patim però oblidem quan no som estimades, i comencem de nou. Els homes no acaben res, perpetuen un amor impossible en cadascuna de les següents que acaba fugint o fotent-los fora de casa. Divendres passat a darrera hora es va suspendre un programa del Chanel 8 (propietat d'un gran i ric amic de monsieur le president) on estava prevista la intervenció de Jean François Probet, autor del llibre Les senyores del president i antic assessor de Chirac, que acusa el president de la République de censor. També hi acudien Laurent Láger, que acaba de publicar Cecilia, i el publicista Jacques Séguéla, amb qui Cécilia, encara Sarkozy, va viure un apassionant idil·li que va acabar quan ella va decidir de retornar amb Nicolas llavors ministre.

No sé si estaran d'acord amb mi, però jo no em podria resistir a mostrar a les més íntimes amigues un SMS que posés: «Si tu reviennes, j'annule tout».

Les dones patim però oblidem quan no som estimades, i comencem de nou. Els homes no acaben res.

Segur que sobre aquest tema en tindrem moltes més tertúlies.